Els dies corren ràpid. Però jo no tinc mai temps! Ja fa una setmana que hem començat els assajos generals (la canalla ja porta un mes assajant!), i tot va a la perfecció. Proves de cinc, de tres folrat i de dos amb folre. Tremolen una mica d'aquí i d'allà, d'acord, no són proves senceres ni molt menys (penseu que són els primers de la temporada que tot just comença!), ni tampoc grans castells. Són els castells que es van treballant, dia a dia, setmana rere setmana per a poder arribar a fer-los aviat.

Tot a punt! La camisa arrugada, ja feta una pilota dins la bossa d'assaig. Els pantalons texans esgarrapats per tot arreu cosits per intentar dissimular els fils que sobresurten. La faixa, desada a l'armari des de l'Octubre, ja està enrotllada com Déu mana! I els mocadors... on deuen ser? No en trobo cap sense escut!! Com pot ser!

Trenta mil mocadors llençats per casa (més de la meitat en un calaix) i no aconseguir el que vols és frustrant!  Em fa bastanta engúnia posar-me al cap un mocador verd... o rosat! Qui sap les desgràcies que em poden succeir amb aquests dos amulets penjats del cap! Ai, no! M'havia espantat inútilment! Ja no recordava el canvi de lloc del meu mocador! Ara està penjat de la llibreria, fent honor a la meva activitat predilecta i guaitant, amb els puntets blancs mirant enfora, a tot aquell visitant que entra al meu cuarto.

Què més em queda? Ah si, esperar-me encara tres setmanes per començar a assajar! 12 de Març...

A lapinya.cat fa temps teníem un fil que es deia Notícia Extraordinaria. Parlava sobre un notición que va donar la colla vella: un viatge a la expo universal de Shangai. Doncs bé, com creieu que ha aconseguit la vella el viatge a shangai?

Fa uns anyets que a la CCCC es parla de portar la Colla Jove Xiquets de Tarragona a l'extranger. El 2008 va sorgir la possibilitat d'anar a Tallin (Estònia); però es va decidir que hi anés la Joves de Valls per qüestió pressupostària i de finançament.

Enguany, la colla jove ha anat a Luxemburg, però la CCCC va veure que era massa poc, que la jove es mereix més. Així doncs, quan va sorgir la opció d'anar a Shangai, el Carod Rovia va creure adient que hi anés la jove. L'Ajuntament de Tarragona, la Generalitat i la Jove van parlar pel tema econòmic, tot bé, no hi ha cap inconvenient. Però tots sabem com crisparia la ciutat si l'ajuntament de tarragona pagués un viatge a una de les colles. Solució: doncs que hi vagin Xiquets i la Jove. No es va signar cap precontracte, i l'assumpte va quedar tancat... teoricament.

Però un tal Ivan Rodón (Un casteller de la vella que és el cap de premsa d'Ernest Benach) va assabentar-se'n i, juntament amb altres polítics de la colla vella, van convèncer a la generalitat per que hi anés la vella amb la simple excusa de que sent una sola colla, la colla degana, la colla que ha fet viatges a EEUU, seria més econòmic.

I una carta va arribar a la vella per dir que ha estat elegida per anar a shangai pels motius esmentats anteriorment.

I colorín colorado, este cuento, no ha acabado!

Són les vuit quan la primera llum del dia (i la primera trucada telefònica) em desperta. He dormit una hora i escaig i no sé ben bé que estic fent tan aviat. Tinc una mica de mal de cap, potser ahir se'm va anar una miqueta la mà bevent licors... em vesteixo i esmorzo. Destí del dia? Vilafranca del Penedès. Que sapigueu que anirem a Vilafranca a l'antiga: amb carro. I es que la renfe cada dia està pitjor: com és possible que s'aturi un tren a meitat de camí i que s'apaguin totes les llums?

Arribo a plaça una horeta abans de que comenci l'actuació, ja que és el temps que necessito per trobar un balcó des del qual pugui veure la diada (l'objectiu del dia és aconseguir pujar a un balcó). Intento amb l'ajuntament i hi aconsegueixo pujar. Un cop dalt, però, un guàrdia molt simpàtic ens diu quatre coses i ens "convida" a baixar. Comença la diada amb els pilars caminant i encara no tinc balcó, així que em toca quedar-me amb els peus a terra. La diada s'inicia amb un tres de nou folrat de Capgrossos paradet, tot i que una mica lent. És nota que els blaus pensen més en el quatre de nou que portaran a continuació.

El segon castell de la jornada és el tres de Déu dels verds. I de Déu i no de deu, perquè sembla ser que Déu els impedeix fer aquest castell. El castell és quadra des de les altures: el cap de colla vilafranquí puja al balcó de l'ajuntament per fer-ho. Sapigueu que em vaig enrecordar de tota la seva ascendència. Després de 35 minutets (de rellotge) pugen els segons, i amb ells, un folre enorme. Amb quints col·locats, sembla que una de les rengles queda un pèl baixa i oberta, però tiren el castell amunt. Molt més tranquil que l'intent que van protagonitzar per Sant Fèlix, col·loquen dosos amb una calma relativa. Una llàstima que caigués quan l'acotxador feia els passos per situar-se! I és que, ni que sigui verd, tinc ganes de veure un castell que mai he vist descarregar.

Després de la caiguda, Castellers de Lleida alcen un carro gros, que queda en carregat i que els condicionarà la diada completament. Cal recordar que els bordeus van anunciar el tres de nou amb folre per aquesta diada; però les contínues baixes i els desafortunats accidents que han anat patint castellers de tots els pisos, han fet que les pretensions es rebaixessin al nivell de la trileta, que "tampoco es moco de pavo". Tanquen la primera ronda una colla castellera amb la que no havia coincidit en cap ocasió i que podríem considerar com una de les colles revelació d'aquest 2009: els Al·lots de Llevant. Els verd-foscos alcen un cinc de set lent però segur.

Heu vist com en aquesta primera ronda m'he allargat molt? Això és perquè no he trobat amb ningú amb el que distreure'm. Estigueu tranquils que amb la mà d'amics i coneguts que hi han d'haver en la diada vilafranquina, segur que em trobo amb algú molt aviat.

La segona ronda comença amb el quatre de nou amb folre blau. El quatre puja amb la mateixa calma que el tres i els capgrossos fan l'aleta d'un castell espectacular, i cada dia més difícil de veure. A la descarregada, però, toca treballar-lo una mica més; tot i que no arriba a perillar. Torn dels verds, que intenten el dos emmanillat. El castell puja còmode mentre les gralles van refilant. Un dos de nou paradet i preciós, el dels vilafranquins!

Lleida intenta tot seguit, un altre dos; en aquest cas el folrat. Comença a pujar. El dos de vuit amb folre és un castell que la colla lleidatana sempre ha descarregat o desmun... PAM! Em giro i veig que el dos ja no hi és, i això significa que ha quedat com intent. Ajudo a baixar gent d'asobre de la pinya lleidatana quan em conviden al bar. Jo, que no sé dir que no, hi vaig. del quatre de vuit que al·lots carrega per acabar la segona ronda no puc dir gran cosa, doncs em va agafar per sorpresa completament i amb prou feines vaig tenir temps de sortir del bar i veure l'aleta. El castell cau just després d'aquesta. Això sí: els verd-foscos són la primera colla castellera de les illes balears que aconsegueixen carregar un castell de vuit. Felicitats!

I a què no sabeu qui em saluda just al tornar a situar-me a plaça? l'Elisabet Carnicé! Això és el que passa quan et passeges per les places com si fossis a casa teva: que t'acaba coneixent tothom! El quatre de vuit amb el pilar enmig que intenten com a tercer castell els capgrossos és tot un èxit! Descarregat amb una calma aparent, els otorga als blaus una tripleta vilafranquina, la primera de la temporada. A veure si rematen l'actuació amb el pilar de set! Vilafranca es disposa a provar el mateix castell, però al damunt d'un folre. El quatre el carreguen i el descarreguen sense dificultat, però al deixar el pilar sol a sobre del folre, cau. Lleida torna a intentar el dos de vuit folrat, amb un resultat similar a l'anterior (queda com a intent) i Al·lots descarrega el dos de set de manera lenta. A veure quan els puc tornar a veure!

En una quarta ronda (no es podien fer repeticions) els verds descarreguen el tres de nou folrat i els bordeus un cinc de set.

La ronda de pilars és protagonitzada amb un pilar de vuit dels vilafranquins. Rodejat de reusencs i lleidetans, proposo una porra: com creieu que acabarà el pilar? Carregat, Carregat, Carregat. Quan ens volem donar comte, tenim al miret just al davant. nono, descarregat evidentment. Què hipòcrites que arribem a ser alguns, ehh? Efectivament, el pilar cau just després de carregar-se. Tot i l'anunci del pilar de set folrat per part de lleida, van ser els capgrossos els segons a intentar un espadat, doncs amb la desafortunada diada, els bordeus no es podien permetre una altre caiguda. Mataró alça així un pilar de sis que s'ha de treballar bastant després de la carregada i que només aconsegueixen carregar. Felicitats també a la colla mataronina pels resultats de la jornada. I com el tren surt en un parell de minuts, ens disposem a retirar-nos, no sense abans saludar a un parell de coneguts i veure un pilar de cinc dels de Manacor, i un vano de cinc lleidetà.

Feliç dia de Tots Sants!!

PS: L'única aleta que he agafat fent fotografies, la del pilar vilafranquí. Increible...


NOTA: aquest escrit el vaig escriure al arrbar a casa, però com em vaig adormir no l'he pogut publicar fins ara.

Cabrits, cap de setmana d'èxit absolut. Poca feina i molta rauxa! Podrien ser tots així collons! Dissabte al matí, dormir. Dissabte al migdia, dormir. Dos dies després, un repassillo del finde.

Dreta: Sitges: diuen que a la tercera va la vençuda. I efectivament, el quatre de nou (sense folre) que van intentar van haver-lo de desmontar dos cops. El tercer intent va caure amb sisens col·locant-se. Una llàstima.

Avall: Tarragona: la dotzena catedral i el primer intent de tres de vuit amb el pilar de la Colla Jove. Però, per desgràcia, el tres amb el pilar va quedar en això: un intent. Per si no fos poc, barcelona va ensopegar dues vegades amb el dos de set que van comportar la pèrdua de la primera ronda. Reus, tot i les lesions, van intentar un 4de8, que van haver de desmontar

Amunt: Girona (Xavi Lleberia- Minyonetti): L’actuació començava, fent un 3de9 amb folre. Estàvem amb ganes, il·lusionats, sabent tot el treball que havíem fet i tenint molt present que estàvem a la plaça del Vi de Girona. Abans de tancar la pinya i d’entrar al pou de la torre recordo veure a la gent fent-se abraçades, xocant les mans, fent picades d’ullet i unes paraules d’ànim d’un dels baixos que a tots els de la soca ens va fer trempar. Després d’un parell minuts de patiment, un parell més d’alegria mentre es descarregava, allà baix al pou només s’escoltaven aplaudiments, i a mesura que sortia el pes de sobre em vaig adonar que havíem descarregat el nostre primer gamma extra de la temporada! En tercera ronda vam encarar el 4de9 amb folre. Un castell que també el vam haver de treballar molt. Després d’això jo pensava: Ara a currar-nos el pilar de 7 amb folre i apa, a celebrar-ho. Pues va a ser que no!! Vaig escoltar la veu del Nani dient: Senyors, nem a fer el pilar de 8! I jo: Eing?! Doncs pilaraku de 8! Què era el dia nacional dels pepinus? Doncs sí, era el dia.



Esquerra: La Vellacúsula. M'acabo de proposar descriure la diada en deu paraules. Amoallá:
Caiguda, Al·lucinant, Balcó, Fotografies, Caiguda, Al·lucinant, Coneguts, poc-espai, Caiguda, Al·lucinant.

Ho he aconseguit?